Gemma Ros, creadora del mètode Menjar bé per créixer millor

“Si el teu fill té sobrepès, evita que el pes sigui el tema de les vostres converses i demostra que el teu amor cap a ell és incondicional”

 “L’obesitat infantil és un problema que ens afecta a tots”, assegura Gemma Ros, nutricionista especialitzada en el tractament del sobrepès infantil i creadora del mètode Menjar bé per créixer millor, un sistema que en 10 passes aconsegueix que el nen o la nena perdi pes, incrementi la seva autoestima i s’enamori dels hàbits saludables en aplicar-los sense esforç en el seu dia a dia.

 

El sistema de Gemma Ros Menjar bé per créixer millor  – a qui es pot seguir en el seu blog del suplement Ara Criatures – té com a principal objectiu implicar els nens en tot el procés alimentari. La Gemma ha ajudat molts nens i nenes, com la Mariona, una adolescent de 16 anys, guapa, intel·ligent, però amb un lleuger sobrepès que la portava de corcoll. “Ja de petita era la grassoneta de la classe. La mare recordava aquells dies en què la seva filla tornava a casa plorant. Va ser una època molt difícil per a totes dues, però això els va servir d’excusa per treballar juntes l’autoestima de la Mariona, i van aconseguir que sortís reforçada emocionalment d’aquesta experiència. Precisament, aquesta fortalesa emocional és la que va portar la Mariona, uns anys més tard, a explicar a la seva mare que es volia aprimar, però que no ho volia fer seguint les dietes miraculoses. Tenia alguna amiga a l’institut que havia entrat en un procés d’anorèxia greu i ella tenia molt clar que no volia seguir aquest camí. Ella estava segura que ho aconseguiria, i així ha estat. És un exemple per a tots. L’adolescència és una etapa de molts canvis, tant físics (la típica estirada, la distribució de la grassa corporal), com sexuals i emocionals. A aquestes edats, moltes vegades dinen sols a casa. És bo deixar-los el menjar preparat perquè només l’hagin d’escalfar. Evitarem que piquin o que s’alimentin a còpia de menjar ràpid. I si ens diuen que es volen aprimar, estiguem atents!”, ens avisa la Gemma.

 

-Ens pots dir en què consisteix el teu mètode Menjar bé per créixer millor?

-Es tracta d’un mètode multidisciplinari per aconseguir, pas a pas, que el nen o nena modifiqui els seus hàbits nutricionals i el seu estil de vida, i amb això millori també aspectes psicològics com l’autoestima i l’acceptació de la pròpia imatge corporal. L’he aplicat tant a les meves filles com a molts altres nens i nenes que han vingut a la meva consulta acompanyats pels seus pares amb la voluntat de sentir-se millor amb ells mateixos i que això els aporti salut i benestar. Un dels objectius principals és implicar els nens en tot el procés alimentari. Per aconseguir-ho, treballem tots junts per fer la llista de la compra, saber quins aliments han de prendre per tenir una alimentació equilibrada, anar al mercat, cuinar… Sobretot tractem els temes de manera divertida, procurant que no vegin mai l’alimentació com un enemic.

 

-El teu sistema per menjar bé implica també tota la família.

– Sí. Els pares i mares són una peça fonamental en el procés de millora d’hàbits alimentaris dels seus fills i del seu grau d’implicació en depèn, en gran mesura, l’èxit del procés. Comencem establint conjuntament quin serà el nostre objectiu i busquem la motivació que ens ajudarà a assolir aquest repte, organitzem el temps per tal que aquest no sigui una excusa per no aplicar el mètode, planifiquem el menú ideal per a tota la família, aprenem a seleccionar els aliments adients, a cuinar-los de manera divertida i, fins i tot, a estalviar temps i diners a la cuina gràcies a una bona organització. A banda de tot això, establim rutines d’exercici físic i descobrim tècniques de relaxació per evitar l’ansietat que ens porta sovint a obrir la nevera…

 

-Com valoraries l’efecte que provoca aquest sistema tant en els nens com en la família?

-Pel que fa als hàbits tant dels nens com dels adults de casa, són espectaculars. Tots estan contents d’haver dedicat temps a l’educació alimentària dels seus fills i veuen com ho han incorporat a la seva vida com un aprenentatge més i que no els costa saber què han de menjar en cada moment. Han pres consciència de la importància de seguir una alimentació saludable i ho apliquen al seu dia a dia sense esforç!

 

 “Tan important com inculcar uns hàbits alimentaris saludables és ensenyar-li a confiar en ell mateix i en la família”

 

-Què és el primer que dius a una mare que porta el seu fill a la teva consulta perquè té sobrepès o obesitat?

– Primer de tot estudiem com es troba el nen o nena, el grau de sobrepès o obesitat i les repercussions que això li hagi pogut comportar tant en la salut física (hipercolesterolèmies, diabetis, hipertensió) com en la psicològica (problemes de relació amb l’entorn, baixa autoestima). Tot això ens servirà per començar a posar fil a l’agulla i establir quina és la millor estratègia que podem aplicar. En tot cas, no s’ha de ser alarmista ni dramatitzar. El sobrepès és una tendència que podrem revertir modificant determinades pautes o hàbits. Les mesures prioritàries dependran de cada cas, però habitualment impliquen eliminar els aliments grassos i ensucrats del rebost de casa, evitar el sedentarisme, cuinar amb els nens, menjar junts i ser el seu exemple pel que fa a alimentació saludable.

 

-És realment possible estalviar temps i diners a la cuina?

-I tant que és possible i en podem aprendre. Només cal aplicar alguns trucs i organitzar-nos correctament. Pensa que un dels principals problemes que em comenten els pares i mares quan vénen a la consulta és que no tenen temps per anar a comprar i cuinar amb els seus fills. Per això, hem de procurar estalviar temps utilitzant determinats estris, organitzant els àpats, fent llistes de la compra, sabent què cuinarem cada dia… D’altra banda, també és bàsic aprendre a estalviar en el menjar i això no vol dir comprar aliments de menys qualitat. Cal saber comprar. Per exemple, jo recomano moltíssim comprar fruites i verdures de temporada, perquè és quan estan en el seu punt òptim, tenen més nutrients i, a més, estan millor de preu. També és aconsellable optar per productes de proximitat i, si pot ser, ecològics. Sé que aquests poden ser una mica més cars, però si aprenem a gestionar bé el nostre menjar, a no haver-ne de llençar perquè no ho havíem planificat correctament i evitar malbarataments, podem estalviar molt. També podem apostar pels aliments bàsics, que són més barats, i eliminar de la nostra cistella els aliments precuinats i processats…

 

-La manca d’autoestima és el pitjor quan un nen pateix obesitat?  Com afecta el sobrepès en el seu benestar emocional?

-En la majoria dels casos es veuen diferents que la resta i creuen que no tenen les qualitats que han de tenir per formar part del grup, empitjoren les seves relacions socials i molts desenvolupen sensació de tristesa, soledat, marginació i baixa autoestima. Tan important com inculcar-li uns hàbits alimentaris saludables és ensenyar-li a confiar en ell mateix i en la família. Per fer-ho, cal que no t’obsessionis amb el pes del teu fill i evitar que aquest sigui el tema central de les vostres converses i no etiquetar-lo com a “grassonet” o “refet”. També és important no fer-li menjar diferent per a ell. Seguir una dieta saludable i equilibrada us anirà bé a tota la família. En canvi, pots reforçar-li les seves qualitats i els seus punts forts, tant en l’àmbit físic com emocional i alabar els seus progressos. No insisteixis en aliments prohibits o dolents. Això només genera més ansietat per menjar-ne. I demostra-li que, malgrat tot, el teu amor cap a ell és incondicional. No el compadeixis,  però sigues afectuós i comprensiu.

 

-Quin sol ser l’estat d’ànim amb el qual t’arriben tant els nens com les mares que et consulten?

-Molts nens, quan arriben a la consulta, m’expliquen que no són feliços, estan tristos, ploren amb facilitat, creuen que són inútils, que no serveixen per a res. Els falta confiança, acostumen a tenir problemes de concentració, problemes per dormir, sensació de cansament i manca d’energia. Molts també es comporten de forma rebel, estan de mal humor, tenen canvis sobtats de caràcter i problemes a l’escola. Per això també és molt important que les mares i els pares es carreguin de bones dosis de calma i que escoltin els nens. És dur veure que el teu fill arriba plorant a casa perquè s’han burlat d’ell, però si nosaltres en fem un drama no l’ajudem gaire a sortir d’aquesta situació.

 

“Un bon fraccionament alimentari té conseqüències positives en el rendiment escolar i en la prevenció de l’obesitat: es recomana que l’esmorzar subministri el 25% de l’energia de la dieta, el dinar el 30%, el berenar el 20% i el sopar el 25% restant”.

 

-I com s’ha de treballar en aquesta situació?

-Has de treballar perquè entengui que és una persona tan vàlida com qualsevol altra i que no ha fet res de dolent. Els que se’n burlen també tenen defectes, com tothom. A més, el nen pot canalitzar tota aquesta pressió adoptant un estat d’ansietat o depressió que, molt probablement, el portaran a menjar encara més. És un peix que es mossega la cua. Per això no podem afrontar el procés de pèrdua de pes només a través de millorar els hàbits alimentaris, sinó que hem d’aconseguir que el nen tingui hàbits saludables més globalment, tenint present aquesta vessant psicològica que pot ser tant la causa com la conseqüència de l’obesitat.

 

-Què recomanes per ajudar a instaurar activitat física en els hàbits dels nens?

-Realitzar exercici físic sempre és beneficiós, tant físicament com psicològicament. Els aporta sensació de relaxació i benestar i els ajuda a sentir-se millor amb ells mateixos. Per als més petits, el més adequat és realitzar exercici físic en forma de joc, per tal que l’activitat els cridi l’atenció i sigui divertida. És molt convenient que els nens puguin anar al parc sortint de l’escola, que juguin amb altres nens a l’aire lliure, que corrin, que juguin a atrapar-se… És bo estudiar quines possibilitats per fer esport tenim i deixar que el nen triï el que el motivi més. Els nens que tenen sobrepès acostumen a sentir-se inferiors i no volen practicar esports en equip. Cal que en trobin un que els agradi i, si cal, que provin diferents opcions… També podem aprofitar els caps de setmana per sortir amb ells a la muntanya, fer excursions, anar amb bicicleta. Qualsevol excusa és bona per no quedar-nos asseguts al sofà!

 

 

-Quins són els errors més freqüents en la dieta dels nens?

-Un dels errors més freqüents en la dieta dels nens és saltar-se l’esmorzar. Diversos estudis han demostrat una relació directa entre el sobrepès i el fet de saltar-se aquest àpat. S’ha comprovat que un 40% dels nens amb sobrepès no esmorzen. L’esmorzar és el primer àpat després del dejú de tota la nit i cal fer-lo complet, amb làctic, una fruita fresca i cereals. D’altra banda, a l’hora del pati ja farà unes tres hores que ha esmorzat  i que ha digerit i metabolitzat l’aliment ingerit a primera hora del matí. Cal que torni a carregar forces i la millor manera de fer-ho és menjant un entrepà. Un altre error és no menjar cada 3 hores. El repartiment dels àpats és molt important perquè el nen es desenvolupi correctament. Es recomana que l’esmorzar subministri el 25% de l’energia de la dieta, el dinar el 30%, el berenar el 20% i el sopar el 25% restant. Un bon fraccionament alimentari té conseqüències positives en el rendiment escolar i en la prevenció de l’obesitat. En canvi, el consum de grans quantitats d’aliments en horaris molt allunyats els uns dels altres i un sopar excessiu té efecte lipogenètic, és a dir, se sintetitza i s’acumula més greix al cos. Per tant, hem d’evitar que el nostre fill arribi afamat a l’hora de menjar i que engoleixi més quantitat que la que seria necessària. Per aconseguir-ho, caldria que mengés aproximadament cada 3 hores.

 

-S’hauria d’implicar tota la societat per lluitar contra l’obesitat infantil?

-Evidentment. L’obesitat infantil és un problema greu de salut pública i, malgrat que les famílies són una peça fonamental, també cal que la societat i les administracions públiques s’hi impliquin. També hi ha molta feina a fer en relació amb la publicitat i màrqueting d’aliments…