Entrevista amb la directora Magda Garcia Rius de l’Escola Poblenou, escola tàndem de música amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC):
Magda Garcia Rius fa més de 26 anys que és a l’Escola Poblenou, on ha estat tutora, coordinadora de cicle, cap d’estudis i des de fa 15 anys directora. El centre disposa d’un gran equip de mestres i d’un equip directiu implicat i valuós. Al capdavant d’un centre que arrossegava una estigmatització important, han aconseguit deixar enrere el passat i ser actualment un exemple d’innovació educativa i d’entorn inclusiu. De fet, el seu projecte ha estat fins i tot objecte d’interès per part d’un estudi universitari d’àmbit nacional per avaluar quins han estat els factors més determinants de l’èxit.
“L’alumnat és el centre de l’aprenentatge. Tenim en compte les particularitats, cada infant evoluciona i aprèn d’una manera diferent”
“Quan jo vaig arribar, l’escola tenia dues línies fins a vuitè, ja que encara no existia l’ESO. El barri era molt diferent de com és ara. Hi havia alguns assentaments de població itinerant desfavorida que van ser escolaritzats al centre. Nosaltres vam lluitar perquè tots els infants tinguessin les mateixes oportunitats. Des d’aleshores la lluita de l’escola ha estat arribar a aconseguir ser una escola diversa i integradora. Ara, el barri ha canviat, moltes famílies han apostat i aposten pels projectes de l’escola. Avui tenim una escola diversa amb gent del barri, treballadora, que és molt familiar i on regna molt respecte entre tots. Treballem per a la inclusió de tots els infants partint de la base que tots som iguals. De fet, cap infant deixa de fer les activitats que proposem per una qüestió econòmica i treballem molt amb les famílies perquè així sigui. Ara ja han desaparegut els assentaments que esmentava i tenim famílies del barri”, explica Magda Rius.
L’escola té molts bons resultats competencials. El Consorci d’Educació de Barcelona es va adonar que els alumnes de l’Escola Poblenou obtenien uns grans resultats i que el clima del centre era relaxat i tranquil. La pregunta era: quins eren els factors que més havien influït en aquests bons resultats educatius? L’estudi EXEDE (al qual ens van incloure com a mostra) realitzat per diverses universitats, recull els diversos factors del sistema educatiu, del territori i la comunitat i del centre escolar que han propiciat aquesta evolució.
“L’escola aplica diversos plans d’innovació sempre tenint en compte que l’esforç i l’avaluació continuada són clau i afavoreixen l’aprenentatge”
Vostè quina diria que ha estat la fórmula de l’èxit per aconseguir aquest canvi?
No hi ha miracles. Som una escola de gent treballadora i diversa amb un equip molt cohesionat de mestres. Parlem molt, molt, tant amb els infants com amb les famílies. L’equip educatiu és molt estable i això és molt bo perquè l’ambient laboral és agradable i quan hi ha un problema ens reunim i anem tots a una. El diàleg és la nostra gran eina. Fem moltes tutories per ajudar els infants a reflexionar i per demanar el suport de les famílies. I ens tenim tots molt respecte. L’autoritarisme no funciona, explica Magda Garcia Rius.
També ha influït molt positivament el fet de tenir el projecte Tàndem a l’escola?
Sí. Dins dels factors del sistema educatiu, l’aplicació del projecte Tàndem ha fet que l’escola resultés més atractiva per a algunes famílies. Quan fa molts anys la Fundació Catalunya La Pedrera va demanar diferents escoles per desenvolupar el projecte Tàndem de música, nosaltres vam ser una de les escollides. Ara mateix som una escola de pràctiques de l’ESMUC on els seus estudiants venen a fer pràctiques de pedagogia musical i utilitzem la música com a eix curricular. Tenim més horari lectiu al migdia (mitja hora més) i treballem amb música. Les cançons constitueixen una gran motivació per als infants. Els ajuda a aprendre, a treballar les emocions, cohesiona el grup i els infants s’ho passen molt bé.
L’estudi, que recull els vostres factors d’èxit, també parla de la importància de les zones d’adscripció.
Els canvis de zones d’adscripció dels alumnes que ha propiciat el Consorci, han millorat la demanda de places al centre. La planificació escolar afecta directament la composició social de l’escola: si no es “zonifica” bé dins el mateix barri es poden formar fàcilment centres gueto. Per això és molt important fer escoles que reflecteixin totes elles la composició del barri i que tinguin la mateixa composició en el terreny econòmic i social. Els barris no es poden tallar amb una línia i cal treballar com ho està fent el Consorci per fomentar la inclusió i la integració, i així les escoles d’un mateix barri tinguin la mateixa composició.
“Cal fomentar la participació dels pares i mares dels nens i nenes amb la construcció de l’escola del segle XXI. Entre tots fem escola”
Un dels factors del vostre èxit que assenyala l’estudi són el bon clima que hi ha a l’escola, que es nodreix d’altes expectatives per part del professorat. S’exigeix i alhora es dona.
Sí, tenim un clima positiu i tranquil, i sobretot un contacte continu tant amb els alumnes com amb les famílies. Aquí dipositem les màximes expectatives en tots els infants. Per nosaltres cada nen o nena és important, intentem que cada un d’ells doni el millor de si mateix, els acompanyem en el seu aprenentatge partint d’on siguin i els ajudem en allò que volen ser. No deixem cap nen ni cap nena enrere. I per aconseguir-ho necessitem que les famílies ens ajudin.
També sou un centre molt innovador?
Sí. Nosaltres hem revertit el nostre passat i ara som una escola innovadora. De fet, gràcies a l’ajuda del Consorci, que ens ha fet unes obres de millora, ara tenim una arquitectura que ens permet treballar per espais.
Per innovar, cal avaluar. Tenim un deure amb els nostres alumnes i no fem experiments, sinó que apliquem allò que sabem i estem segurs que és bo per a ells. Cada any fem un pla anual i una memòria, i avaluem tots els objectius que ens hem proposat; si alguna cosa no funciona, la canvien.
L’estudi que avalua la vostra escola també subratlla la manera en què vosaltres poseu atenció a la diversitat que es vertebra a partir del principi d’inclusió.
Busquem que hi hagi una interrelació entre les famílies de diferent origen i cada vegada les famílies participen més en la vida de l’escola. Com diu l’estudi, tenim també una atenció individualitzada dins de la classe i existeixen estones on es treballa la llengua i les matemàtiques en grups més reduïts i de manera adaptada a cada alumne. Prioritzem mantenir els alumnes dins de la classe oferint-los suport quan el necessiten. Veure aquí l’article de la “Nora Rodríguez: Educar para la paz”
“El professorat fomenta, ja des de l’educació infantil, un clima positiu, tranquil, de reconeixement de totes les persones que formen part de la comunitat educativa”
És més difícil educar ara que quan vas començar tu a l’escola; perquè l’entorn i la comunitat no ajuden?
El món canvia i l’escola ha d’anar canviant per donar resposta a les necessitats i demandes de la societat. És complicat i a la vegada motivador adaptar-se a una societat que camina a velocitat vertiginosa. Crec que el reconeixement social de la figura del “mestre” hauria de ser més gran. La confiança envers els mestres caldria que fos una de les qüestions cabdals d’aquests país.
Per altra banda, cal afrontar la gestió de les tecnologies, que van molt de pressa. L’escola ha de saber gestionar aquests avenços per preparar els ciutadans i ciutadanes del futur.
Cal fomentar la capacitat de saber escoltar, el diàleg, la cooperació… Cal saber gestionar el moment en què estem en aquest aspecte i ser conscients que la comunicació ha de ser l’eina que ens permeti afrontar els reptes actuals. L’escola hauria de ser, doncs, un espai on els alumnes desenvolupessin habilitats per conviure amb respecte i tolerància.
Sovint sentim la frase que “volem que l’infant sigui feliç”, però un nen o una nena ha de poder-se avorrir, frustrar-se, enfadar-se i recuperar-se. És un error voler que el nen o la nena estiguin sempre en un estat emocional de benestar perfecte, perquè estem generant orfes emocionals. La sobreprotecció és un error. Tot nen o nena ha de caure i ha d’aixecar-se, això vol dir créixer com a persona.
| Coneix l’Escola Poblenou |
|
L’equip de monitoratge de l’Espai Migdia de CET10 dins de l’escola té un paper fonamental:
Quin paper té l’equip de monitoratge de l’Espai Migdia i la seva coordinació en aquest bon clima que hi ha a l’escola?
L’equip de monitoratge de CET10 dins de l’escola té un paper fonamental. Els moments de migdia suposen una major espontaneïtat en les relacions entre els alumnes i l’actitud dels monitors ha de ser especialment activa, sana i alegre. Es potencia el treball d’equip per crear sinergies que ens beneficien a tots.
Com definiries les sinèrgies entre l’equip de l’escola (professorat, direcció) i l’equip d’Espai Migdia (monitors o monitores i coordinació)?
Molt bona. Hi ha complicitat, diàleg, reflexió i avaluació. A través de la Comissió de menjador, formada per representants de les famílies, de professorat del centre i del monitoratge a través del seu coordinador, es fan propostes de millora, s’avalua el seu procés i, si s’escau, s’hi fan les modificacions necessàries.
A la nostra escola tots i cadascun dels seus components, alumnes, famílies, personal no docent i monitoratge, anem a una; pensem que el diàleg, la confiança i el debat són importantíssims per mantenir el bon clima del centre.
