Fa 20 anys que en Claudi Llobet compagina la seva carrera com a professor d’animació i danses en l’àmbit del lleure amb la seva professió de músic. Recentment, el seu grup de música és La Tresca i la Verdesca, que ha guanyat el Premi Enderrock 2018 de la Crítica com a Millor Disc de Música Familiar per la música que han compost per a l’espectacle “La nena dels pardals“, de la companyia Teatre al detall. Un espectacle que ha rebut també el Premi de la Crítica al Millor Espectacle Familiar i el Premi del Públic al millor espectacle familiar de la Mostra d’Igualada. I més recentment, han guanyat el PREMI BUTACA 2018 en la categoria a millor espectacle per a públic familiar.
“La meva carrera com a professor d’animació i danses en l’àmbit del lleure ha anat sempre en paral·lel i de la mà de la meva feina com a músic i compositor. I el millor és que les dues tasques s’han retroalimentat l’una amb l’altra. Quan fas de professor amb els alumnes treus idees de les classes i alhora els alumnes s’enriqueixen de la teva experiència i dels recursos que utilitzes en el món de l’espectacle”, explica Claudi Llobet, que també té la carrera de mestre d’educació infantil i sempre ha estat vinculat al lleure, concretament a l’escoltisme. “Jo em dedico a això perquè de petit tenia uns monitors que ‘guitarrejaven’ i estaven tot el dia cantant. De petit, vaig cantar molt d’una manera informal al tren, a la muntanya… Gràcies al lleure jo vaig fer una important immersió en el món de la música. Després també em va condicionar el fet que en l’educació formal vaig tenir un professor que a mitja classe treia la guitarra. La meva aproximació a la música ha estat, doncs, menys estricte, formal i reglada i més des de la diversió, la manera que té el lleure d’entendre l’ensenyament. Precisament és el que intento transmetre als meus alumnes: no vull que soni arcaic, però crec que quan estàs amb un grup d’infants i canten tots junts des del cor, des de la sintonia, passen coses molt interessants. I això és el que ensenyo a descobrir…”
Claudi Llobet és professor d’animació i expressió al Centre de Formació CET10, entre d’altres centres, a més de músic del premiat grup La Tresca i la Verdesca
−Quines coses passen quan es canta en grup?
−La música té un poder ancestral i forma part dels rituals des de sempre i jo ensenyo que això no es perdi. Quan plou és molt fàcil prémer el play perquè soni música o posar una pel·lícula, jo proposo i ensenyo que els monitors es posin a cantar i ballar, que gosin enfrontar-se a aquest repte, perquè val molt la pena. Quan el grup canta i balla junt viu experiències molt diferents i es produeix una gran cohesió. Quan tu cantes en grup en una vetllada, per exemple, et pots sentir identificat amb la lletra d’aquella cançó, i si ets un preadolescent i estàs enamorat, i alhora estàs cantant aquella lletra al costat d’aquell noi o d’aquella noia que t’agrada, descobreixes emocions noves que no sabies ni que tenies. “Que guai això que està passant aquí!”, et diuen els alumnes després de cantar en grup. Alguns s’emocionen perquè cada cançó acaba agafant tot el sentit. La música fa grup i no és teoria, és una realitat, és una experiència que pot viure tothom. De fet els mestres a l’etapa infantil no paren de cantar, la llàstima és que després, en altres etapes, la música es converteix en una classe de música i es perd aquesta màgia, si no és que tens la sort, com jo, de tenir un professor que ve del lleure i porta aquesta màgia també a la classe. La música té molt poder perquè va directe a les emocions i tracta d’emocions globals, universals.
−Dins la formació de monitors de lleure, quins recursos els dones, als teus alumnes?
−El primer eix de les meves classes d’animació dins del lleure és ensenyar-los a viure positivament la música, que no els faci mandra, vergonya… Hi ha gent a qui han dit: “Tu no cantis, que desafines”. Així doncs hi ha un bloc en el qual jo no xerro i només ens dediquem a viure la música i a viure-la positivament en grup. Els faig cantar a tots des del minut zero. De vegades tenen vergonya aliena perquè veuen un tipus que es posa a cantar, però un cop es traspassa la barrera de la por i la vergonya comencen a gaudir i a viure positivament la música. I això és molt important perquè una cosa que no visc positivament tampoc la puc transmetre de manera positiva als infants. Després els dono eines per ensenyar les cançons i recursos didàctics (jocs rítmics, saltar a corda…). Depenent del grup, de vegades, fem també harmonia i segones veus. Es tracta d’experimentar-ho tot.
−Es pot viure la música sempre de manera positiva?
−Jo puc jugar a futbol i viure-ho de manera positiva encara que sigui molt dolent en aquest esport. Ser bo o dolent en el futbol no ha de ser un inconvenient perquè m’ho passi bé amb els meus amics. Amb la música passa el mateix… A més a més abans que naixés la música de manera estructurada, la gent ja cantava, les mares ja cantaven als seus nadons. Tu pots fer cantar encara que desafinis. En general els alumnes s’ho passen bé amb la música, sempre n’hi ha que es tanquen en banda per vergonya o perquè senzillament no els agrada. El que està clar és que la feina de monitor demana que surtis de la teva zona de confort i la música també t’ajuda en això. Veure l’article relacionat de “César Bona – Mestre elegit entre els 50 candidats al Global Teacher Price”.
“La feina de monitor demana que surtis de la teva zona de confort i la música també t’ajuda en això”
−Quina és l’actitud que s’ha de tenir com a monitor?
−Ser monitor exigeix una extrema responsabilitat perquè tu ets el referent dels infants i joves amb els qui estàs. Ells s’emmirallen en tu perquè et veuen com un amic gran. I evidentment demana molta energia i t’ho has de creure. No pots explicar el conte de la caputxeta si no te’l creus. Amb la música passa el mateix. El lleure és el lloc on més pots treure aquesta màgia. Hi ha d’haver molt d’amor per aquesta professió perquè els infants tot ho capten.
“Ser monitor exigeix una extrema responsabilitat perquè tu ets el referent dels infants i joves amb qui estàs”
−El lleure és important com a eina educativa?
−El lleure sempre ha anat un pas per endavant de l’educació formal. El sistema educatiu que tenim actualment treballa amb allò que va desenvolupar el lleure i concretament el moviment escolta al llarg del segle XX: treball en petit grup, els projectes, el progrés personal i el compromís. L’ESO ara treballa per projectes i això el lleure ja ho estava fent al segle passat. En les activitats de lleure, si el nen o la nena no s’ho passa bé, deixarà d’anar-hi. El moviment escolta i els esplais segueixen investigant com donar una resposta a la societat des del lleure i van un pas per endavant en el món de l’educació. La llibertat que té el món del lleure permet que es pugui investigar i per això els professionals de l’educació formal estan molt atents a allò que passa en el lleure. Jo sempre dic als joves que posin al seu currículum que han fet el curs de monitor, perquè quina empresa no vol tenir a la seva plantilla una persona que sap treballar en equip, és creatiu, compromès, empàtic i té uns valors?
“El lleure sempre ha anat un pas per endavant de l’educació formal”
Els 20 anys del grup La Tresca i la Verdesca
El grup del Claudi Llobet es diu La Tresca i la Verdesca i va celebrar el seus 20 anys de vida el passat mes d’octubre. “A La Tresca i La Verdesca som tres i els tres fem cançons. Quan la companyia Teatre al detall ens va demanar que féssim la música per al seu espectacle “La Nena dels pardals” ens hi vam posar amb molt de gust i ara, al guanyar aquests importants reconeixements (el Premi Enderrock 2018 de la Crítica com a millor disc de Música Familiar, el Premi de la Crítica al millor Espectacle Familiar, el Premi del Públic al millor espectacle familiar de la Mostra d’Igualada, Premi Butaca al Millor Espectacle Familiar per la Nena dels Pardals.), recollim els fruits de 20 anys de professió”, explica Claudi Llobet, que se sent plenament satisfet. “La veritat és que em sento molt ple amb la meva professió. Des de ben petit volia tenir un grup de música. Però he de dir que també he estat molt feliç treballant com a monitor. Una de les millors feines que vaig tenir va ser de monitor de menjador amb nens de P4 i P5 a l’escola Proa, on cada dia vivíem aquesta màgia de cantar junts”.
