El proper 17 de desembre de 17 a 21 h vine al Pavelló del CEM BAC DE RODA, col·labora amb La Marató de TV3 i participa en els divertits tallers pràctics de parkour, llit elàstic, skate, patins en línia, vòlei i urban dances que impartiran els millors especialistes de #elgranrepte. Aquest any La Marató de TV3 està dedicada a l’ictus o les lesions medul·lars. El Dr. Gallego Culleré, coordinador de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia del Complex Hospitalari de Navarra, ens explica les causes d’aquesta malaltia i com es pot prevenir amb esport i una dieta equilibrada.
La incidència de l’ictus no decreix i s’aprecia un increment en edats més primerenques per un augment de la freqüència i nombre de factors de risc en aquesta franja d’edat.
L’ictus és una pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular. A Catalunya, és la primera causa de mort entre les dones i la tercera en els homes. I gairebé la meitat de persones afectades per un ictus patirà discapacitat –motora, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió– amb greus repercussions en la seva qualitat de vida, cosa que converteix l’ictus en un problema social i sanitari de primer ordre. És la segona causa de mort al món. Cada dos segons, algú pateix un ictus i no sempre s’arriba a temps per administrar el tractament més adequat. Molts experts parlen que es convertirà en epidèmia i arribarà a afectar una de cada sis persones.
“Qualsevol persona pot patir un ictus. Joves o vells, encara que fins a aquest moment s’hagi gaudit d’una vida plena; tot i que les possibilitats augmenten considerablement a partir dels 60-65 anys. De fet, per cada dècada consecutiva després dels 55 anys, es dobla el risc de patir un ictus, que és un problema sociosanitari de primera magnitud, i d’una gran importància en Salut Pública”, assegura el Dr. Jaume Gallego Culleré, coordinador de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia del Complex Hospitalari de Navarra, el qual ens explica quins són els factors de risc que originen aquesta malaltia així com la millor manera de prevenir-la.
Un estil de vida saludable, del qual formen part una alimentació equilibrada, l’exercici físic i l’exclusió del tabac, l’alcohol i les drogues, contribueix decisivament a reduir el risc de l’ictus.
APUNTA’T AQUÍ A LA FIRA DEL 17 DE DESEMBRE
-Quina ha estat l’evolució de la incidència de l’ictus en aquests darrers anys? S’ha registrat un increment?
-Pel que fa a la mortalitat per ictus, hi ha una tendència a la disminució en els últims anys en els països industrialitzats, entre els quals es troba Espanya, fet que es relaciona amb la millora de l’atenció tant en l’àmbit de prevenció primària com secundària i en la millora de l’atenció a la fase aguda de l’ictus. Però la incidència no decreix i s’aprecia un increment en edats més primerenques per un augment de la freqüència i nombre de factors de risc en aquesta franja d’edat.
-Els hàbits saludables són determinants en la prevenció de l’ictus?
-Gràcies als estudis epidemiològics s’han pogut identificar un gran nombre de factors de risc en el patiment de l’ictus: hipertensió arterial, diabetis, malalties cardíaques -especialment una arítmia que coneixem com a fibril·lació auricular-, un nivell de colesterol elevat, apnea del son, obesitat, tabaquisme, abús d’alcohol, sedentarisme i estrès. Estudis molt recents assenyalen que més del 90% dels ictus estan en relació directa amb els deu factors de risc que hem anomenat. Però amb l’adequada correcció i tractament dels factors de risc es podrien reduir el 90% dels ictus. Identificar els factors de risc permet establir estratègies i mesures de control en aquelles persones que encara no han patit la malaltia (prevenció primària), o si ja l’han presentat prevenir o reduir les recidives o recurrències (prevenció secundària). Un estil de vida saludable, del qual formen part una alimentació equilibrada, l’exercici físic i l’exclusió del tabac, l’alcohol i les drogues, contribueix decisivament a reduir el risc de l’ictus.
-L’esport i la pràctica regular d’activitat física pot contribuir a prevenir l’ictus?
-Realitzar de forma regular i sistemàtica una activitat física ha demostrat ser una pràctica molt beneficiosa en la prevenció de l’ictus, alhora que contribueix a la formació del caràcter, incrementa la disciplina i millora la presa de decisions en la vida quotidiana. La pràctica de l’esport des de la infància ajuda de forma determinant a mantenir uns hàbits saludables. L’exercici físic, sigui de curta o de llarga durada, contribueix a establir un benestar mental, millora l’autonomia de la persona, la memòria, la rapidesa d’idees, etcètera, i promou sensacions com l’optimisme o l’eufòria, alhora que es millora l’autoestima de les persones, cosa que produeix beneficis en diferents malalties com l’osteoporosi, la hipertensió, l’obesitat, les malalties cardíaques, la diabetis, les dislipèmies, l’estrès, etc.
Per tant, l’exercici i l’activitat esportiva des de la infància en facilita la continuïtat en l’edat adulta i és un clar element de prevenció de moltes malalties, especialment de malalties com l’ictus. L’exercici és prevenció i alhora teràpia.
La falsa creença que els ictus només afecten pacients grans fa que quan apareixen símptomes d’un ictus (alteració de la parla, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, alteracions visuals…) no siguin reconeguts a temps.
-Quina és la incidència de l’ictus en la infància?
-La incidència de l’ictus en la infància és molt menor que la de l’ictus en l’edat adulta: de 2 a 13 casos per cada 100.000 nens l’any, enfront dels 150 a 200 casos per cada 100.000 habitants per any en l’edat adulta. Segons un recent article del Regne Unit, la incidència de l’ictus arterial isquèmic postnatal en menors de 16 anys i majors d’un mes és d’1,60 casos per cada 100.000 nens i any. Tot i que pot semblar molt escassa, és similar a la dels tumors cerebrals infantils. No hi ha dades epidemiològiques de la incidència de l’ictus infantil a Espanya. Però si prenem com a referència l’article esmentat, i tenint en compte que segons dades de l’INE la població menor de 16 anys és de 7.449.879 (dades del 2011), vol dir que hi hauria uns 120 casos nous cada any d’ictus arterials isquèmics postnatals, als quals caldria sumar els casos d’ictus hemorràgics i els de trombosi de sinus venosos.
EL 17 DE DESEMBRE VINE, PARTICIPA I COL·LABORA! APUNTA’T AQUÍ
-Quines són les possibles causes de l’ictus en persones joves?
-Les possibles causes dels ictus en persones joves són diferents respecte a les persones de més edat. Així, hem d’investigar la presència de malalties genètiques o hereditàries que predisposen, alteracions de la coagulació, presència de disseccions arterials, malalties cardíaques i malalties infeccioses. La importància dels factors de risc vascular cerebral clàssics, com la hipertensió, la dislipèmia, la diabetis o el tabaquisme, en aquest grup de pacients era menys important fa uns anys. No obstant això, els mals hàbits higiènics i dietètics de la nostra societat actual, com l’augment de la vida sedentària i de l’obesitat, al costat de la prevalença més gran de diabetis, de la hipertensió i del consum de tabac (especialment en dones), ha fet que hagin de ser tinguts en compte com a causa d’infarts cerebrals per arteriosclerosi. Els ictus hemorràgics són especialment greus, amb una mortalitat global propera al 50% i amb una gran discapacitat en els que sobreviuen. En aquest grup d’ictus, el percentatge d’hemorràgies cerebrals que tenen lloc en pacients joves és més gran, del 16.5%. Les possibles causes en aquest grup d’edat són les malformacions vasculars cerebrals, com aneurismes, malformacions arteriovenoses o els cavernomes. La hipertensió arterial mal controlada també constitueix un factor important. L’estrès psicofísic, juntament amb l’ansietat i la depressió, són factors que augmenten el risc de patir un ictus o accidents cerebrovasculars.
Realitzar de forma regular i sistemàtica una activitat física ha demostrat ser una pràctica molt beneficiosa en la prevenció de l’ictus, alhora que ajuda al caràcter, la disciplina i la presa de decisions en la vida quotidiana. La pràctica de l’esport des de la infància ajuda de forma determinant a mantenir uns hàbits saludables.
Des d’un punt de vista clínic, la falsa creença que els ictus només els pateixen els pacients grans, fa que quan apareixen símptomes d’un ictus (alteració de la parla, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, alteracions visuals…) no siguin reconeguts a temps pel mateix pacient, la família o el personal sanitari d’urgències, fet que en demora l’assistència. Sabem que l’ictus és una patologia temps dependent i el reconeixement d’aquests símptomes, l’avís als sistemes d’emergències extrahospitalaris, al costat de l’activació de Codi Ictus, són claus en el pronòstic d’aquests pacients. Un ràpid diagnòstic per part del neuròleg permet instaurar el tractament més adequat per a cada pacient. Aquest tractament pot passar per l’ingrés en una Unitat d’Ictus, el tractament amb fàrmacs capaços de dissoldre el trombe o una intervenció quirúrgica urgent.
