Amb la dansa aèria aprens, entre altres coses, a desenvolupar la constància i a fer coses pel plaer de fer-les sense que el resultat sigui el més important
Estimulant, diferent, engrescadora, capaç de millorar la consciència corporal i d’un mateix… són només alguns dels adjectius i beneficis de la dansa aèria, l’activitat que s’impartirà a “El Gran Repte”.
Ve d’una família d’artistes i creu que aquest fet ha estat determinant per dedicar-se a la dansa i estar tan enamorada del que fa: crear figures plenes de bellesa amb el seu cos suspès entre les teles i deixar tothom bocabadat. Anahí Marín ha estudiat ballet clàssic i dansa contemporània, domina el trapezi, la dansa aèria i les tècniques de circ. El passat 7 de maig al Pavelló del CEM Bac de Roda van ser molts els joves que no van poder-se estar de provar com era això de ballar penjant boca avall entre teles.
-Com s’ho va passar a CEM Bac de Roda qui va venir a provar la dansa aèria?
-Els joves es van divertir moltíssim. Alguns em deien al principi: “Em fa vergonya”. I jo els contestava: “Vergonya? Vergonya només si fas coses dolentes, si no, res”. Així que van començar tímidament i després no volien deixar-ho. I alguns que venien amb més aires perquè se sentien més forts es van adonar que no es tracta de tenir més musculatura i que és una activitat que pot fer tothom, perquè sobretot es necessita dominar el teu cos i depèn de la relació que hi tens. És una qüestió més de tendons que de múscul, de flexibilitat i bona consciència corporal. Tots es van acabar integrant, perquè amb aquesta activitat, entre altres coses, aprens que, quan algú en sap més, el millor és apropar-t’hi per veure com fa el que fa. Afortunadament no tots som iguals i tothom pot gaudir-ne. Va ser molt bonic, hi havia molt bon ambient!
M’agradaria despertar la curiositat dels adolescents, perquè al final és el que hi ha a l’inici de tot i el que fa caminar
-Què pot ensenyar la dansa aèria?
-Jo he après a jugar amb el cos i a gaudir de la dansa, i el que m’agradaria transmetre als joves que s’apuntin a aquesta activitat de “El Gran Repte” és l’amor i el respecte pel seu cos. Hi ha molts mals d’esquena causats per aquesta desconnexió que tenim amb el cos i que ens porta a mantenir males postures i a respirar malament. Amb aquesta activitat podran veure com controlen la seva esquena, la respiració, quin és el seu llenguatge corporal i tot això fer-ho servir també en el dia a dia.
Estimular la curiositat i el respecte
–En quina mesura la dansa aèria pot ajudar en l’etapa de l’adolescència?
-En aquesta edat busques respostes pròpies i crec que a través d’aquesta activitat física i del grup els nois i noies podran aprendre a conèixer-se millor, a respectar-se més a si mateixos i als altres, a saber més de les seves emocions, de com funcionen quan treballen en equip, quan estan sota pressió, quins són els seus límits… I tot això ho aniran veient des de la diversió i des del joc. És bo que vegin que està bé arriscar-se, encara que s’equivoquin. M’agradaria molt que guanyessin seguretat en si mateixos i que veiessin que el més important no és què obtens, sinó allò que aconsegueixes superar. En aquesta societat hi ha tanta por a fracassar que al final un no gosa fer gairebé res, sobretot si és diferent de l’establert. Aquesta activitat és molt estimulant i diferent. Ajuda també a desenvolupar la constància i a veure que les coses les aconsegueixes amb esforç i que sempre es pot millorar una mica més i una mica més… També t’ajuda a experimentar que és bo fer coses pel plaer de fer-les. M’agradaria despertar la seva curiositat, perquè al final la curiositat és el que hi ha a l’inici de tot, ho mou tot perquè és el que et fa caminar.
És bo que els joves vegin que està bé arriscar-se, encara que s’equivoquin
Anahí també vol posar molt accent a crear un bon ambient i fomentar el respecte: “Perquè tots formem part de la mateixa comunitat encara que no en siguem conscients i aquest ha de ser l’objectiu final de qualsevol activitat extraescolar: aprendre a socialitzar-se de manera sana amb els valors des de l’alegria. Per això em sembla tan interessant aquesta iniciativa de la Fundació CET 10, posada en marxa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, que a més acosta activitats que normalment només són a l’abast de certes persones a tot tipus de joves”, afirma.
-La dansa aèria també sembla una activitat molt creativa.
-Sí. A mi em van ensenyar aquesta activitat fent-me primer dibuixar en un paper el que sentia. I després d’un bon escalfament anàvem jugant amb el cos i expressant el que sentíem. Per això has de deixar també que cada persona trobi el seu propi moviment des del cos. Com si fossis un encantador de serps, cal estimular-los a poc a poc i buscar que els vinguin ganes de continuar, de ser constants per millorar.
-Què diries a qui pensa que la dansa aèria pot ser perillosa?
-Tenim sempre una màrfega a sota d’on practiquem i jo sempre sóc al costat per controlar qui és a dalt, i sé el que pot fer i el que no. No treballem a gaire alçada perquè no hi hagi risc de, si caus sobre la màrfega, rebotar. Sempre fem un bon escalfament per no forçar el cos i evitar el perill de lesions. Treballem des de la consciència corporal. Aquest escalfament i tonificació muscular els fem amb música i jugant. No parem de divertir-nos.
