A les escoles del Besòs, la població infantil procedent de diferents cultures i religions pateix sovint problemes d’integració. Dins el projecte Cap Infant Sense Esport, la Fundació CET 10 ha implementat en dues d’aquestes escoles, des de l’inici del curs 2013-14, un projecte social que ha aconseguit millorar la convivència entre els nens, vetllar per la seva qualitat de vida i despertar el seu amor per aprendre.
Som a l’escola Eduard Marquina i a l’escola Concepció Arenal, totes dues situades al Besòs. Els nens acaben de dinar i al pati alguns d’ells gaudeixen animadament d’una sessió de criquet, mentre els altres realitzen diferents activitats a les aules. “El primer que es va fer va ser compactar la jornada escolar perquè els nens es poguessin quedar a dinar a l’escola amb ajuts. Si no es quedaven a dinar a l’escola, alguns no menjaven. Molts d’ells pertanyen a famílies amb pocs recursos”, explica Ana Calvo, directora d’aquest projecte social liderat per Cap Infant Sense Esport de la Fundació CET 10, que organitza activitats extraescolars que tenen com a objectiu millorar la convivència dels nens i ajudar-los a integrar-se millor a l’escola.
L’esport com a eina d’integració
En aquest projecte, l’esport és una eina clau per afavorir la integració social dels infants, ja que permet tractar la diversitat cultural com un fet enriquidor. L’esport és una eina educativa clau amb la qual els infants aprenen en tot moment, no només a respectar-se uns als altres, sinó també noves maneres de compartir, de canalitzar els seus sentiments i d’interioritzar a través de l’esport noves maneres de fer front als seus problemes diaris i al llarg de la vida. La Fundació CET10 es recolza en l’esport per contribuir a ajudar que els infants tinguin un espai controlat i dirigit dins del temps de migdia on puguin gaudir dels múltiples beneficis de l’activitat física i l’esport: contribueix en el seu desenvolupament integral (en els àmbits psicològic, social, afectiu-emocional, motriu i de relació amb l’entorn); els transmet valors importants com el treball en equip, l’afany de superació, el respecte per les regles i vers els altres companys, el treball de l’autoconcepte i l’autoestima, la solidaritat… ; fomenta l’activitat física com un hàbit saludable amb el qual descarregar energies, i afavoreix el treball de la competència positiva i la pertinença a un grup d’iguals.
En aquest sentit i dins d’aquest projecte, ha resultat molt eficaç la pràctica d’esports com l’handbol i el criquet, que ha tingut molt bona acollida perquè en la població d’aquestes escoles hi ha molts nens del Pakistan i de l’Índia. “També hem organitzat sessions d’expressió corporal, balls, teatre… i totes aquestes activitats extraescolars han servit molt per unir i cohesionar els nens, ensenyar-los a cooperar, a guanyar autoestima i a reduir els conflictes que al principi eren molts”, comenta Ana Calvo.
Educar abraçant
Efectivament, els nens, fills de pares africans, pakistanesos, marroquins i xinesos -entre d’altres orígens- busquen la manera d’entrendre’s tant entre ells com amb els professors. Molts arriben a l’escola, sobretot a P3, sense parlar català. “Són nens que entren a l’escola parlant només la seva llengua materna i sense tenir cap noció del que per a nosaltres són les normes bàsiques. Hi ha tanta varietat de cultures que és important treballar molt el respecte entre ells i els hàbits. També hi ha molta dificultat a mantenir un diàleg entre l’escola i les famílies. Però l’evolució ha estat molt positiva perquè el fet de compactar l’horari, a més de millorar la integració dels nens a través de l’esport i d’altres activitats, també els ha permès una immersió lingüística que ha millorat molt el seu català. Hem vist que funcionen molt bé els treballs manuals, els trencaclosques, les cançons… Fem també molts circuits i juguem a futbol, elements que els permeten millorar la psicomotricitat i alliberar-se, perquè aquests nens tenen molts problemes a casa. Solen tenir molta necessitat de cridar l’atenció i d’expressar-se, però alhora són nens molt autèntics que quan te’ls guanyes, te’ls has guanyat per sempre. Es fan estimar molt”, diu Meritxell Cortes, una de les monitores de la Fundació CET 10 que participa directament en la implementació d’aquest projecte. “Estem fent una gran tasca de prevenció de conducta de risc”, diu l’Enric Jiménez, un altre dels monitors del projecte.
Confiar i fomentar la creativitat
Maria Sabiote és monitora de P5 i ha utilitzat amb ells una aproximació diferent del que és habitual que li ha donat molt bon resultat: “Eren nens molt nerviosos, amb molt poca paciència i amb dificultats de llenguatge. Resultava molt complicat crear un ambient de calma i de grup. Els costava estar en un sistema massa reglat i alguns d’ells quan imposaves normes estrictes se’n quedaven fora, per això hem anat adaptant-nos per poder incloure’ls a tots en les dinàmiques i que se sentin en un ambient lliure i acollidor, que els permeti explorar el seu talent i fomentar la seva creativitat. Aquesta aproximació educativa ha tingut una gran resposta. Però per dur-la a terme has de sentir molta confiança en els nens, l’element clau per educar. Hi havia un nen que ho trencava tot i només amb aquesta confiança ha fet un canvi radical. Una nena s’enfadava molt i vaig observar que quan dibuixava es calmava… Ara tot rutlla força bé, tots els nens estan tenint una evolució positiva i, el que és més important, s’estan trencant les etiquetes que pesaven en cada nen”.
Les mestres d’aquestes dues escoles del Besòs tenen una jornada compactada però moltes d’elles es queden per donar suport als monitors de lleure de manera vocacional per veure com va encaixant el projecte, un 25% del qual està a càrrec de la Fundació CET 10 i la resta és finançat pel Consorci d’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona Districte de Sant Martí i per la Fundació de l’Esport Escolar de Barcelona. “El fet que un professional més jove estigui en contacte amb els nens, i a més des d’un nivell més lúdic, ajuda que aquests tinguin un model de referència. Els monitors de la Fundació CET 10 fan una feina excel·lent per crear un bon vincle amb els nens, la base per promoure una bona conducta, així com en tot el que respecte a la gestió de conflictes. Però cal anar en compte perquè no manqui un paper d’autoritat. Per això també els mestres es queden a supervisar. Amb ells s’ha establert una comunicació i coordinació que permeti assegurar una bona qualitat de les classes de reforç que també es donen als nens”, conclou Ana Calvo. Amb tots aquests elements el projecte dut a terme a l’Escola Eduard Marquina i l’Escola Concepció Arenal s’ha convertit en un model d’integració a tenir molt present.
