Treballem per la igualtat d’oportunitats: A la Fundació CET10 s’imparteixen cursos de monitor/a d’educació en el lleure adaptat. I per primera vegada, aquests alumnes s’han trobat en diverses ocasions amb alumnes d’un altre curs per a monitors que ja treballen com a tals per a realitzar plegats diferents activitats. Aquesta experiència innovadora ha resultat molt enriquidora per a tots.
Amb aquesta activitat conjunta volem conscienciar a futurs professionals d’educació en el lleure de la possibilitat existent de treballar conjuntament amb joves amb discapacitat intel·lectual formats com a auxiliars de monitor/a de lleure. Viure en primera persona el que vol dir la igualtat d’oportunitats, trencar barreres, prejudicis, en definitiva, educar en valors.
PODEU VEURE LES FOTOS DE L’ACTIVITAT AQUÍ
“Trobar-me amb els alumnes de l’altre curs em feia una mica de vergonya al principi, però m’ha agradat molt l’experiència perquè així no estem sempre amb persones amb discapacitat i pots veure que t’accepten”, diu en Ferran, que fa el curs de monitor adaptat.
En Guillem té 21 anys. Està fent aquest curs de monitor adaptat per poder treballar com a auxiliar de monitor a la Fundació CET10 i participa amb entusiasme en una de les activitats proposades pels companys del curs de monitor que habitualment treballen a l’aula del costat. “Aquest curs em fa molta il·lusió perquè m’agrada molt ajudar”, diu. En Ferran té 26 anys i ja treballa, però li agradaria molt poder canviar la feina que té actualment i convertir-se en monitor adaptat. “Vull treballar amb infants perquè ells mai et discriminen, t’acullen molt bé des del primer dia i són més autèntics. Trobar-me amb els alumnes de l’altre curs em feia una mica de vergonya al principi, però m’ha agradat molt l’experiència perquè així no estem sempre amb persones amb discapacitat i pots veure que t’accepten, que no els fa res que tinguis certa discapacitat: al final tots som persones, malgrat les nostres limitacions”, assegura en Ferran, a qui temps enrere li va costar acceptar la seva discapacitat.
“No hem sentit cap diferència i ells donen més vida als jocs per les ganes que hi posen”, diu la Maria, alumna de la Formació de Monitors.
Tant al Ferran com a la majoria dels seus companys de curs se’ls dona força bé inventar-se jocs. Així ho reconeixen la Maria i la Karina, de 18 i 19 anys respectivament, que pertanyen al grup de la formació per ser monitor privat. “Ens ha encantat treballar amb ells. Tenen moltes idees i més entusiasme que nosaltres”, diu la Maria. “No hem sentit cap diferència i ells donen més vida als jocs per les ganes que hi posen. La veritat és que ens animen perquè nosaltres som més apagats. Segur que els nens no notarien la diferència, perquè nosaltres no ho hem fet i els infants encara tenen menys prejudicis”, afegeix la Maria que admira particularment els valors que vehicula el lleure.
“En treballar amb aquests joves amb discapacitat intel·lectual lleu prens més consciència d’allò que significa fer una tasca real d’integració. T’adones de tot el seu potencial, de tot allò que aquests nois i noies tenen per donar”, Jonathan Polo, coordinador pedagògic i formador de la Fundació CET10.
En Jonathan Polo, formador i coordinador pedagògic del Centre de Formació CET10, està convençut que es pot assolir, aquest és l’objectiu, una relació d’igual i igual entre el monitor i l’auxiliar de monitor, i que el monitor trobi en el seu auxiliar un autèntic suport. “És el mateix que s’ha de treballar dins la societat”, -precisa. “En treballar amb aquests joves amb una discapacitat intel·lectual lleu prens més consciència d’allò que significa fer una tasca real d’inclusió. T’adones de tot el seu potencial, de tot allò que aquests nois i noies tenen per donar. En moltes ocasions, fins i tot, són més vàlids que nosaltres. Se’t desmunten els prejudicis i la integració ja no és només un concepte sobre el paper, sinó una experiència real, una vivència… Són persones que donen sense esperar res a canvi i es mostren sempre tal com són, sense segones intencions, i jo crec que això és molt positiu. Cadascú té el seu perfil singular i no pel fet que pertanyi a una classe o a una altra, sinó perquè com a persona té unes característiques i no unes altres”, conclou en Jonathan.
“ Es tracta que cada monitor aporti, malgrat tenir capacitats diferents, i que es tracti d’una aportació en valors”, diu Ana Calvo, responsable pedagògica del projecte d’inclusió a la Fundació CET10.
Ana Calvo, responsable pedagògica del projecte d’inclusió del Centre de Formació CET10 ho té clar: “Es tracta que cada monitor aporti malgrat ser diferent i que es tracti d’una aportació en valors. Volem treballar la integració i la diversitat d’una manera real. Hi ha una frase que diu: ‘”No es tracta del dret a ser iguals, sinó del dret a ser diferent'”. Volem que l’auxiliar de monitor trobi el seu espai, amb unes funcions i que tingui una nova oportunitat de feina i d’integració”.
Com una nova oportunitat il·lusionant, contempla també aquest curs en Hafed, que té 20 anys. “M’agradaria molt treballar com a auxiliar de monitor perquè m’agraden molt els infants i l’esport, sobretot el futbol. Aquest curs m’ha ajudat a perdre la vergonya i la por”, explica. La Mar, que pertany al grup de 26 anys i ja és monitora, també ha gaudit molt d’aquesta experiència d’ajuntar aquestes dues formacions. “M’ha permès entendre molt millor el que significa educar en valors i emocions més enllà d’allò acadèmic. Jo pensava que treballar conjuntament seria més difícil. Hem treballat com sempre, fins i tot millor, perquè tenen més memòria, vitalitat i energia que molts de nosaltres”.
Ens fem escoltar!
Aquí teniu el reportatge que ens ha fet ARA Criatures. Moltes gràcies per fer difusió!
