Javier Redón fa 16 anys que treballa com a monitor i coordinador de futbol sala a l’Escola Bogatell i a CEM Nova Icària. Durant aquest temps ha vist una important evolució d’aquesta activitat extra-escolar, i un revolucionari increment de les noies que la practiquen quan fa només fa 5 anys el futbol sala era gairebé tabú per les dones.
Futbol femení: entrevistem a Javier Redón Haro, coordinador de les activitats extraescolars esportives de la Fundació CET10 i monitor de futbol sala de l’escola Bogatell i Nova Icària
“El futbol sala s’ha normalitzat com activitat per a les noies”
Els canvis que s’han viscut en aquests darrers 16 anys en el món del futbol sala han estat molt positius i en bona mida reflecteixen l’evolució de la societat. Quan Javier Redón va començar com a monitor de futbol sala de l’Escola Bogatell i a CEM Nova Icària ara fa ja 16 anys gairebé no hi havia nenes apuntades. “N’hi havia una o dues com a molt i les feiem jugar amb els nois… Però des de fa cinc anys això ha canviat molt i l’any 2010-11 ja es va poder crear el primer equip femení. Des d’aleshores el nombre de noies que s’apunten a practicar futbol sala no para de créixer. Ara cada any podem fer no només un grup de noies de 16 anys, sinó també de 12 anys i de 14. De fet actualment tenim més de 60 noies apuntades”, explica Javier Redón, coordinador de les activitats extra-escolars esportives de la Fundació CET10 i monitor de futbol sala de l’escola Bogatell i Nova Icària.
-¿Abans el futbol sala no es veia com una activitat extra-escolar per a noies?
-No. Els mateixos pares no ho veien adient. Però des de l’any 2010 i en el dos anys següents es va viure un boom del futbol femení i es van poder formar més de 10 equips en la categoria d’11 anys i l’any següent ja eren 15 equips en aquesta mateixa categoria. El futbol sala s’ha normalitzat com a activitat per a les noies quan abans les famílies i les noies només tenien en compte a l’hora de triar una activitat extraescolar el bàsquet o bé el patinatge artístic. Hem vist tot un canvi de mentalitat.
-¿Hi ha molta diferència entre entrenar nois i entrenar noies?
-Tinc menys experiència com entrenador amb les noies que amb els nois: fa només 5 anys que entreno noies, però el que jo veig és que les noies tenen més capacitat en l’àmbit tàctic i que aquest aspecte del futbol els hi resulta més fàcil, l’entenen a la perfecció mentre que als nois sovint els costa més. En canvi, en general, en l’àmbit tècnic les noies van un punt per darrere respecte als nois. Diria que tenen uns dos anys menys de nivell que els nois. Això no vol dir que pot haver-hi una noia molt al mateix nivell tècnic que els seus companys nois de la mateixa edat. Però el més freqüent és que els nens tinguin més força i potència que elles. Una altra diferència segons la meva experiència és que les noies són més competitives que els nois. No accepten perdre i surten més enfadades quan passa!
“En general, les noies tenen més capacitat en l’àmbit tàctic i són més competitives que els nois”
-¿La competitivitat que implica aquest esport pot resultar perjudicial?
-Des de la Fundació CET10 ensenyem totes les activitats extraescolars i esports posant l’accent en el vessant dels valors necessaris en qualsevol esport i en la vida. Per a nosaltres la competició i l’esport són una eina mitjançant les quals els nois, noies i joves poden aprendre normes i desenvolupar-se com a persona a tots nivells. Posem molt accent en el respecte a l’altre i en prioritzar la solidaritat per damunt del triomf. Sempre s’atura el joc quan un jugador es fa mal, per posar un exemple. El punt de la competició és necessari, però sempre sense perdre el respecte a cap dels participants.
-¿És un esport recomanable en l’adolescència?
-Practicar futbol sala quan s’arriba a l’institut resulta una vàlvula d’escapament saludable que ajuda els alumnes a oblidar tots els problemes de fora, les seves pors, inseguretats, etc. L’esport ajuda a canalitzar els desajustos emocionals. I en aquest sentit l’entrenador també juga un paper molt important: més enllà que els ensenyis la tècnica i la tàctica del futbol sala com a entrenador has de saber escoltar i estar molt pendent de com estan cada dia tant els nois com les noies que entrenes. Hi ha dies que arriben molt fluixos i aleshores no convé forçar-los sinó més aviat ser més permissiu i treballar amb ells d’una altra manera. L’adolescència és una edat difícil i algunes vegades tens un entrenament preparat i quan veus que no és viable has de ser suficientment flexible, adaptar-te i passar a un pla B. Igual un examen els ha anat malament o estan esgotats i cal saber llegir entre línies per avaluar quan els has de d’obligar a esforçar-se i quan resultarà contraproduent. Al principi m’enfadava, però ben aviat em vaig adonar que funcionava molt millor aplicar aquell dia un entrenament més lúdic per ajudar-los a canviar el seu estat d’ànim rient-se entre els companys i divertint-se. Al final tots hi sortim guanyant perquè ells ho valoren i t’ho agraeixen i rendint més l’endemà. Això no vol dir que hi hagi altres dies quan per exemple els veus completament descentrats que hagis de fer-los reaccionar amb una reunió que els faci aterrar. Curiosament això amb els nois funciona i els motiva, però amb les noies no tant perquè encara responen pitjor a l’entrenament.
“Per a prevenir l’abandonament de l’esport en l’adolescència cal treballar des de tots els àmbits: escola, pares i la societat en general”
-Hi ha un percentatge molt alt d’abandonament de l’esport en l’adolescència sobretot entre les noies. De fet només el 7% dels adolescents fan activitat física de manera regular. Què en penses?
-És molt important que continuen fent esport en aquesta etapa i que no deixin l’esport amb l’excusa de què han d’estudiar més, perquè de fet és una falsa excusa: s’ha vist que els nois i noies que realitzen regularment una activitat física rendeixen més en els estudis. Jo els animo molt a continuar perquè l’esport no és incompatible amb els estudis, sinó tot el contrari. Deixar l’esport no aconseguirà que millorin els problemes de rendiment escolar, sinó a l’inrevés: és inviable que algú estudiï des de les 15h fins al vespre.
Cal gaudir almenys d’una hora de desconnexió i millor si en aquest temps fem una activitat física que compensi les moltes hores que portem asseguts.
S’ha d’escollir l’esport que més li agradi al noi o a la noia, però és molt important motivar els nostres fills a desenvolupar des de ben petits aquest hàbit saludable. I si l’activitat es practica en grup, molt millor. Fer esport almenys dos dies a la setmana resulta un element bàsic per a mantenir la salut i l’equilibri en tots els àmbits.
Cal donar-los una empenta i motivar-los i jo ho faig des de l’entrenament amb la intenció de prevenir aquest abandonament de l’esport en l’adolescència perquè un cop es deixa resulta molt difícil tornar-se a reenganxar. És una feina que s’ha de fer des de tots els àmbits perquè quan arribi aquesta crisi -que a tots i a totes en certa mida els hi arriba- estiguin ben mentalitzats. Per poder prevenir l’abandonament de l’esport en l’adolescència cal treballar des de tots els àmbits: escola, pares i la societat en general.
En pocs anys s’ha avançat molt en la incorporació de la dona en l’esport i l’escola ha estat un reflex d’aquesta positiva evolució. Tot i així un 70% de les noies d’entre 16 i 17 anys abandonen la pràctica de l’activitat física per la pressió dels estudis entre altres factors. És important des de l’escola promoure també la igualtat i crear models on es pugui promoure l’esport per a tots.
