Quin paper juga l’esport a l’adolescència? Pot ser l’activitat física un aliat en aquesta etapa per millorar el rendiment escolar i prevenir conductes de risc? Ana Calvo, coordinadora pedagògica d’Esport i lleure de la Fundació CET 10; Ana Caso, directora d’Esport i lleure de la Fundació CET 10, i Eva Peribàñez, coordinadora pedagògica de Formació de la Fundació CET 10, ens responen aquestes qüestions i expliquen els canvis que els nens i nenes afronten en aquest important moment de la vida.
Ana Calvo, coordinadora pedagògica d’Esport i lleure de la Fundació CET 10:
“El temps que inverteixen en la pràctica esportiva, lluny de treure temps d’estudiar, esdevé una pràctica que millora les capacitats de maduresa i responsabilitat dels joves. A més, els ajuda a estar bé i sentir-se motivats cap a l’acció.”
L’adolescència és l’inici de la maduresa individual i del camí cap a la vida adulta. Som davant una etapa plena de canvis físics, mentals i emocionals. Per al jove, també és un moment en el qual té molt de pes el grup, sentir-se important dins d’aquest i així veure’s inclòs. “D’altra banda, els adolescents també es caracteritzen per necessitar oportunitats de sentir-se responsables, protagonistes i segurs amb el que fan. Demanen que se’ls conegui pel que són i no pel que tenen”, assenyala Ana Calvo, responsable pedagògica de la Fundació CET 10.
Els canvis que pateixen els adolescents inclouen la dimensió emocional i podem trobar-nos que aquesta acaba afectant el rendiment escolar. Una bona eina per pal·liar-ho és la pràctica esportiva. “L’esport ajuda a aprendre i comprendre d’una manera molt vivencial i significativa quin és el significat de l’esforç, la constància i la disciplina. Els joves aprenen a aconseguir objectius, els ajuda a entendre que res no s’aconsegueix per atzar i que han de ser constants… Ajuda els joves que, en aquesta etapa, tenen poca tolerància a la frustració”, segueix Ana Calvo.
Mantenir-se vitals i motivats
I és que la pràctica d’esport entre els joves de manera regular contribueix a un bon estat de salut general, facilita el fet de sentir-se bé i el fet de gaudir de més vitalitat, ja que, entre altres, fer esport estimula la segregació d’endorfines, les substàncies del benestar.
Durant l’adolescència, l’activitat física ajuda a la prevenció de malalties degeneratives, la millora de la composició corporal, la regulació del pes corporal, el manteniment del sistema nerviós i limfàtic, entre d’altres. També afavoreix l’augment de la densitat i la consistència òssia, la prevenció de malalties derivades de la manca de mineralització i l’augment de la longitud dels ossos i del desenvolupament muscular.
Ana Caso, directora d’Esport i lleure de la Fundació CET 10:
“Qualsevol esport fet amb cura i dirigit per bons tècnics i tècniques especialistes pot ser ideal per fer durant l’adolescència.”
“Si a més hi sumem la motivació de la competició, de practicar un esport que t’agrada i que el fas amb un grup d’amics i un entrenador que t’acompanya i et motiva a donar el millor, som davant d’un element fonamental per afavorir el creixement integral de la persona. El temps que els joves inverteixen en la pràctica esportiva, lluny de treure temps d’estudiar, esdevé una pràctica que millora les capacitats de maduresa i responsabilitat. A més, els ajuda a estar bé i sentir-se motivats cap a l’acció. En cap cas ha de considerar-se un motiu sancionador, ja que aleshores jugaríem en contra del benestar dels joves esportistes. El que és important és trobar l’equilibri entre el volum de feina que tenen i el temps que dediquen a la pràctica esportiva”, diu Ana Calvo.
“Psicològicament, l’esport augmenta l’autoestima i l’autonomia, disminueix els nivells d’ansietat, regula la son, proporciona responsabilitat, ajuda a canalitzar l’agressivitat, a més d’una sèrie de beneficis de tipus social que influiran directament en l’augment del benestar emocional. El fet que sigui una activitat que habitualment es practica en grup, facilita el treball d’habilitats com la integració social, la coordinació i la col·laboració amb els altres, el respecte a les normes, el respecte a la diversitat o la gestió de conflictes, a més de proporcionar-nos una xarxa social de suport. De fet, pot ser una bona manera d’evitar problemes amb les drogues o altres situacions de risc que augmenten en aquesta etapa de la vida del nen o nena. L’exercici físic i l’esport són un dels principals recursos dels quals disposem els educadors i educadores per a la prevenció de les conductes de risc, com ara el consum de drogues. La pràctica esportiva regular ajuda l’adolescent a gestionar el seu temps d’oci, fent-ho des d’una opció saludable. Factors com l’autonomia, l’autoestima i la responsabilitat fomentades per l’activitat física actuen com una mena de “protecció” davant les conductes anomenades de risc. A més, reprenent de nou els beneficis de caràcter més social, la xarxa social de suport que ens proporciona la pràctica esportiva cobreix la necessitat evolutiva de l’adolescent de formar part d’un grup d’iguals. Un grup d’iguals amb hàbits saludables i amb la supervisió d’un adult proper i de referència que acostuma a ser l’entrenador o entrenadora o el monitor o monitora”, afirma Eva Peribàñez, psicòloga especialitzada en l’adolescència.
Eva Peribàñez, coordinadora pedagògica de Formació de la Fundació CET 10:
“L’exercici físic i l’esport són un dels principals recursos dels quals disposem els educadors i educadores per a la prevenció de les conductes de risc, com ara el consum de drogues.”
Afrontar el fracàs en una prova esportiva
Però com afrontar la competitivitat i el fracàs d’una prova esportiva?
“Si es perd el partit, cal aprendre i valorar les possibles errades comeses. Tenen prou edat per reflexionar-hi i posar-hi remei per a la jornada següent. Una competició ben entesa ajuda a gaudir de les victòries i a fer-se forts amb les derrotes. Cal oferir claredat en les normes internes que hi ha a l’equip. Entre aquestes normes cal incloure aspectes vinculats a la motivació, que molts cops vindrà vinculada a la competitivitat. Una competició ben entesa afavorirà el plaer de millorar en equip, que cada jugador doni el millor de si mateix per al bé comú… No sembla una bona manera d’entendre la solidaritat?”, pregunta Ana Calvo.
Com a equip, hem d’ajudar els joves a valorar-se mitjançant una autovaloració positiva, valoració molt més vinculada al que són com a equip (i individualment) i no pas al que tenen (aspectes més materials). Després de cada partit, es convida els jugadors a reflexionar i a prendre un paper protagonista en el seu procés de maduració i de millora de qualitats i aptituds esportives (vinculat a l’esport que practiquen). En aquest sentit, cal tenir present una vegada més la potent eina de socialització que són els esports d’equip, ja que ajuden el jove a compartir els triomfs i derrotes i a gaudir dels sentiments intrínsecs de formar part d’un equip, de guanyar, de perdre i d’ajudar individualment l’equip a aconseguir un objectiu comú.
Els esports ideals per a l’adolescent
Es podria parlar de diferents tipus d’esports ideals per practicar en aquesta etapa en funció dels beneficis que comporten. “D’una banda, hi ha els esports d’equip, com el futbol, el voleibol o el bàsquet, entre d’altres, que afavoreixen conceptes tan importants per a aquesta etapa com són la socialització i/o la necessitat de pertànyer a un grup. I de l’altra, també hi ha els esports ideals pel que fa al desenvolupament físic en tota la seva globalitat, com és la natació. Qualsevol esport fet amb cura i dirigit per bons tècnics i tècniques especialistes pot ser adient per fer durant l’adolescència. De fet, es tracta de l’etapa ideal per fer esport pel fet de fer-ho; és a dir, sense una motivació concreta”, afirma Ana Caso, llicenciada en CAFE i pedagoga amb una àmplia experiència treballant amb adolescents.
