A la secció de patinatge artístic hi ha actualment 13 nenes i un nen d’entre 7 i 16 anys que entrenen regularment gaudint d’un esport molt complet en què la força, l’agilitat i la coordinació resulten bàsiques, així com la disciplina i la concentració. Elena Fernández Navarro, responsable d’aquesta secció que ja ha celebrat 8 anys d’existència, ens explica com treballen dia a dia.
Ensenyem als nens i nenes a ser persones fortes que saben afrontar els reptes, i això els serveix tota la vida.
Elena Fernández Navarro, responsable de la secció de patinatge artístic de la Fundació CET10, és una enamorada de la seva feina. Parla de les virtuts del patinatge i dels beneficis que suposa la disciplina d’entrenar regularment per millorar la pràctica d’aquest esport i fer-ho en un grup amb tota la passió: “El patinatge és un esport molt complet físicament. Com tots els esports individuals, és molt dur i cal ser molt constant. Depens de tu mateix i no pots comptar amb la força de l’equip. Això no vol dir que no posem també l’accent en la cohesió del grup, un element que treballem molt. No deixem que hi hagi rivalitats entre els patinadors i patinadores i aconseguim que es donin suport entre elles i ells compartint els bons moments i els no tan bons. Els ensenyem a concentrar-se i a rendir en els moments de pressió. I això després ho poden aplicar també en la seva vida personal. Sempre dic que aquests nens i nenes, gràcies a això, també aconsegueixen millorar el seu rendiment escolar”.
Aquesta entrenadora no només s’ocupa dels seus alumnes, sinó que procura ensenyar també els seus pares: “Als pares també cal anar ensenyant-los a poc a poc, perquè la majoria són massa tous. Al començament d’estar a la secció, quan els patinadors i patinadores estan una mica refredats, ja els dispensen de venir a entrenar. Gradualment intento que els pares vegin que les faltes han de ser mínimes fins que el més habitual és que com a molt faltin 2 o 3 dies en tot l’any. Gràcies a aquest esport els nens i nenes es fan molt forts i, amb una bona alimentació, no solen posar-se malalts”, comenta l’Elena.
“Com a entrenadora de secció m’agrada veure l’evolució de cada nen i nena quan entren a la secció, perquè el grup els canvia la vida en tots els aspectes”, diu Elena Fernández, responsable de la secció de patinatge.
Actualment a la secció de patinatge són 13 nenes i un nen d’entre 7 i 16 anys. “I encara que sembli mentida, gairebé tots ells són estrelles amb un gran futur a la secció”, exclama l’entrenadora. En un dia qualsevol d’entrenament es practiquen dues modalitats: escola i lliure. El patinatge “escola” és més tècnic i més pausat, mentre que la modalitat “lliure” consisteix a fer salts, piruetes i coreografies. També s’inclouen 10 minuts de preparació física. “Es fa una programació personalitzada per a cada patinador. Els patinadors miren cada dia el paper per saber quins exercicis els toca fer. Normalment, fins que no acaben de fer-los tots, no pleguen. Cada mes es va incrementant la dificultat i s’inclou algun exercici superior”, explica Fernández.
Les properes competicions que tenen programades són l’Interclub de figures obligatòries i de lliure, en què participen les nenes d’iniciació; els campionats de Barcelona de figures obligatòries -que són classificatoris per Catalunya-, en què participen les categories, i les preseleccions de lliure per poder optar al Campionat de Barcelona de lliure, en què van les categories. Cada competició es prepara amb cura: “La temporada és molt llarga i hi ha diferents etapes que varien segons el patinador, ja que cadascun té campionat en mesos diferents. És difícil: s´han de fer 14 planificacions diferents cada temporada. Sovint un patinador ha d’estar al màxim al mes de juny i un altre al mes d´octubre… En la primera part de la temporada entrenem els integratius (salts i piruetes) i, un cop ja comencen a estar assolits, muntem les coreografies. En les darreres setmanes, quan ja és a prop el dia de la competició, cadascun entrena únicament el que ha de fer el dia de prova, tant si és la coreografia (amb tots els salts i piruetes) com si són les figures d’escola. Abans de la competició parlem dels objectius que cal assolir. I el que sempre els demano és que estiguin concentrats i que han de fer el que saben fer, ni millor, ni pitjor. Si no ho fan bé, sol ser per una falta de concentració”.
Als pares també cal anar-los ensenyant a poc a poc, perquè la majoria són massa tous. Al començament d’estar a la secció, quan els patinadors i patinadores estan una mica refredats, ja els dispensen de venir a entrenar i no vénen.
Per ser un bon patinador, les millors virtuts són la força, l’agilitat i la coordinació. També cal moltíssima disciplina. “Jo als pares els recomanaria que apuntessin els seus fills i filles a patinatge perquè els ensenyem a ser persones fortes que saben afrontar els reptes, i això els serveix tota la vida. Sempre dic que els patinadors i patinadores que surten de la secció són persones molt fortes, que es mengen el món i que poden fer tot el que vulguin a la vida perquè no tenen por de res. I haver col·laborat en aquesta ensenyança és tota una satisfacció personal per a mi. Com a entrenadora de secció m’agrada veure l’evolució de cada nen i nena quan entren a la secció, perquè el grup els canvia la vida en tots els aspectes.
I què és el més important per ser una bona entrenadora? “Al llarg d’aquests anys he descobert que el més important com a entrenadora i responsable d’aquesta secció és tenir capacitat de lideratge. Els nens i nenes em veuen com un model del que volen ser i copien la meva manera de fer i d´actuar. Si l’entrenadora es mostra segura, ells i elles creixen. Creuen molt en mi. També és molt important tenir una bona comunicació amb tots, saber el que pensen i què senten. Però normalment ens coneixem tant que amb una mirada o un gest ja ens entenem. Normalment acaben sobrant les paraules”.
